LES PARAULES MÀGIQUES DE LA RATETA GIBERTA
Hi havia una vegada una rateta que nomia Giberta.
A na Giberta li agradava molt col.leccionar les coses que trobava: pedres, petxines, taps... Però el que més li agradava era col.leccionar PARAULES.
Tenia tres capses especials, una de grossa, una de mitjana i una de petita, totes plenes de paraules.
A la capsa grossa hi ficava les paraules dolces.
A la capsa mitjana hi guardava les paraules normals.
I a la capsa petita hi va posar les paraules gruixades i feixugues.
Un dia la mestra de na Giberta va demanar a les ratetes i ratolins de la classe que duguessin a l´escola allò que més els agradava, el seu TRESOR. Na Giberta no hi va pensar un moment:
-Duré les meves capses de paraules.
L´endemà la classe era plena de les coses que cada ratolí i rateta havien duit de ca seva. La mestra de na Giberta va dir que cada dia en mirarien una. Van passar uns quants dies fins que li va tocar a na Giberta destapar les seves capses de paraules.Com que n´havia duit tres, la mestra li va dir que no les destaparien totes juntes; la grossa la destaparien a primera hora, la mitjana a l´hora de berenar i la petita en tornar del pati. I així ho van fer.
Na Giberta va obrir amb molta cura la capsa grossa. Van sortir paraules tendres que eren com una música dolça que feia sentir bé els ratolins:
PERDONA, GRÀCIES, T´ESTIM, BON DIA, PER FAVOR, VINE A JUGAR, VOLS QUE T´AJUDI, HOLA, FINS DEMÀ, EM SAP GREU, UNA BESADA, BONA NIT, ADÉU...
Aquelles paraules van agradar tant als amics de na Giberta que a la classe tots van estar contents, se sentien més amics que mai, no els importava deixar-se les coses, haver d´esperar, no ser els primers. Estaven tranquils, i les coses i les feines les van fer més bé que mai.
Va arribar l´hora de berenar i van obrir la 2na capsa, la mitjana. D´aquella capsa en sortiren, amb un so clar, les paraules que servien per donar nom a les coses noves que na Giberta descobria.
L´estona del berenar va anar bé però no va ser com la primera estona del matí. Tot seguit van anar al pati.
Quan entraren del pati tothom es va asseure depressa a l´estora perquè volien saber quines paraules hi havia a la capsa petita. Quin regiró! Quan l´obriren va sortir una renou molt forta i desagradable, però açò no va ser tot, quan llegiren les paraules els ratolins i ratolines, fins i tot la mestra, es van començar a posar nerviosos. Es tapaven les orelles perquè no les volien sentir, les trobaven lletges, els feien sentir malament i a partir d´aquell moment tot van ser problemes: n´hi havia que ploraven, d´altres es molestaren, altres els sabia greu el que deien... Eren paraules com:
TONTO, NO ET FAIG AMIC, ÉS UN SECRET, NO VINGUIS AMB NOLTROS, MENTIDER...
La classe va acabar fatal, sort que era l´hora de sortir. Quin alè! Van dir tots.
Quan l´endemà van arribar a l´escola tots i totes es van asseure a la rotllana per parlar del que havia passat el dia abans amb les capses de paraules de na Giberta.
Tots van estar d´acord en què hi havia paraules que els agradaven, d´altres que eren necessàries per aprendre i d´altres que no les volien perquè no els agradava com se sentien quan les havien dit. Així acordaren que:
-Cada dia treurien una paraula de la capsa grossa, que els feia sentir bé, per aprendre-la i fer-la servir.
-Quan estudiassin un tema nou posarien dins la capsa mitjana les paraules noves que aprenguessin per així cada vegada saber-ne més.
-Totes les paraules lletges, que els fessin posar trists, enfadar, els fessin mal... les tirariem a la capsa petita per no treure-les ni emprar-les mai més.
I des d´aquell dia a l´escola de na Giberta ho fan així amb les paraules, i si un dia hi anau sols sentireu paraules polides i de profit.
I aquesta és la història de les capses de paraules màgiques de na Giberta.
